I és graciós trobar-se Blogs que un crea, i que després passen a l'oblit com per exemple aquest http://alegremiss.blogspot.com/.
Creat i abandonat fins que vols tornar a obrir un altre, i llabors et surt.
Ja comencem a sobrevolar Finlàndia. Ja s'insinua aquest color del fred. Filtres blaus, colors freds. Anem descendint amb l'avió, s'omple el cor d'una tranquil·litat i pau tan sospitoses que ni els núvols semblen immutar-se. Tot i no entendre res del que estan deient, sense explicació ninguna, ja em sento part D'Aquí. Estranya sensació: tenir aquest bon pressentiment sense ni tan sols haver aterrat. Estem a 1000 metres per sobre de Helsinki. Malgrat no haver estat mai aquí, sento que tot anirà be. El sol ha marxat, ara s'insinuen les llums de la ciutat amagant-se entre els núvols. Els meus batecs s'acceleren, la meva sonrisa no es pot amagar. 20 minuts per aterrar.
No se que em trobaré! Unes gotetes d'aigua que hi havia a la finestreta s'han transformat en petits floquets de neu, tant petitons que m'he d'apropar per a veure'ls millor. Abaixen les llums. Helsinki es fa evident. LLacs, mes llacs. FINLÀNDIA, JA SOC AQUÍ! Puc arribar a sentir la felicitat que va sentir Terradelles, no te ni punt de comparació, però ansio posar-me els guants, bufanda i barre .En 20 minuts. En 20 minuts podré posar els peus a terra. Terra Nòrdica. Tinc tantes ganes de saber com em sentiré, quin serà l'aire que entrara als meus pulmons. Ja es veuen moltes cases amb el sostre congelat. Tinc unes ganes de trencar aquesta curiositat que estava dins meu.Descobrir el perquè d'aquesta atracció inexplicable. Memoritzo cada racó d'aquestes meravelloses vistes aerees. Cada imatge. 15 minuts per aterrar. Cada cop es veuen mes grans aquests rius de llum que formen les carreteres, amb les corrents que van formant els cotxes. ATERRANT! La meva sonrisa es irremeiable. No es pot evitar. No la vull evitar! Ens endinsem en un passadís de pins, es la pista d'aterrament. 5 segons i les rodes tocaran terra. 5 segons i jo tocaré el cel.
English Version
I start this blog because the publication of this note in my profile of facebook. Some people, insisted me to start writing a blog just for this Finnish adventure.
Already we start to overfly Finland. Already it insinuates this colour of the cold.
Blue filters, cold colours. We are descending with the aeroplane, I feel in my heart some kind of peace thats the clouds seem undeterred. In spite of not understanding nothing of what they are talking abou, without explanation, already I feel part Of Here.
Odd feeling: I have this good presentiment without not even have landed yet. We are 1000 metres above Helsinki. In spite that I have not been never here, I feel that everything will go perfectly. The sun is leaving, now insinuates the lights of the city hiding between the clouds. My heart beat speed faster , my smile can not hide. 20 minutes to land. I have no idea whats waiting for me Here! Some droplets of water that werein the little window have transformed in small snowflakes, so much small that I have to approach to see them better.
They shut the lights. Helsinki is evident now. Lakes, more lakes. FINLAND,
ALREADY im here! I can feel the happiness that felt Terradelles, with any comparison, but I desire to put the gloves, scarf and hat .In 20 minutes. In 20 minutes I will be able to put the feet into land. Nordic Land.
Im looking fowart to see how I feel in here, which will be the air that pass trougnt my lungs. Already we see many houses with frozen roof. My desire its to break this curiosity that was in me. Discover why i had this unexplicable attraction. I memorise each corner of these wonderful high views. Each image. 15 minutes to land.
Little by litle I can see these rivers of light that form the roads, with the currents that go forming the cars. LANDING! My smile its irremediable.
It can not avoid. I do not want to avoid it! We enter in a corridor of pines, the track of landing. 5 seconds and the wheels will touch land. 5
seconds and I will touch the heaven.
